MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib291 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-03-29
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners, Translat, Eiximenis, Llull, Altres, BBAHLM

Garrido i Valls, Josep-David, "L'escriptura humanística al Principat de Catalunya", Faventia, 25/2 (2003), 139-169.

Resum
L’article constitueix una primera aportació a l’estudi de la introducció de l’escriptura humanística al Principat de Catalunya, apareguda en la dècada dels 40 del segle XV. S’inicia amb la invenció i difusió de la nova grafia, a Itàlia, per a després analitzar com influeixen els nous usos gràfics a la cultura escrita catalana d’aleshores, tant en l’escriptura documental com en la librària. Amb 19 il·lustracions.
Matèries
Paleografia
URL
http:/​/​ddd.uab.cat/​pub/​faventia/​02107570v25n2p139.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).