MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29066 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-06-29
Bases de dades: Sciència.cat

Elipe, Jaime - Villagrasa, Beatriz, "El fin de un mito: causas clínicas de la muerte de Fernando el Católico", Studium, 24 (2018), 41-60.

Resum
El conocimiento sobre Fernando el Católico en la actualidad continúa siendo bastante limitado, especialmente en lo referente a sus últimos días y posterior muerte. Tradicionalmente se achacó su deterioro de salud, según los principales historiadores coetáneos y posteriores, al empleo abusivo de afrodisíacos para poder engendrar al ansiado heredero con la reina Germana de Foix. Pedro Mártir de Anglería fue el único que recogió datos de forma continuada en el tiempo, que han sido pasados por alto por la historiografía. Mediante un estudio interdisciplinar, se ha realizado una lectura sistemática de las cartas del Epistolario del humanista lombardo, extrayendo todas las noticias del progreso de su salud para trazar un cuadro clínico. A partir de este, los afrodisíacos quedan definitivamente excluidos como causa del deterioro de la salud del rey. Tomando los edemas y la disnea como principales síntomas, se ofrece una nueva hipótesis sobre el fallecimiento del Rey: el fallo cardíaco.
Matèries
Biografia
Història de la medicina
Medicina - Pesta i altres malalties
Notes
Diagnóstico retrospectivo
URL
https:/​/​dialnet.unirioja.es/​servlet/​articulo?codigo ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).