MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib28867 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-05-19
Bases de dades: Sciència.cat

Cruselles Gómez, José M.ª - Andrés Robres, Fernando, "El Dr. D. Mariano Tortosa y los protocolos notariales de la ciudad de Valencia", dins: Andrés Robres, Fernando et al., Inventario de fondos notariales del Real Colegio Seminario de Corpus Christi de Valencia, València, Generalitat Valenciana: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1990, pp. xxiii-lxviii.

Resum
No resulta demasiado habitual que un archivo de protocolos notariales de características y dimensiones ciertamente particulares -más de 29.000 volúmenes que abarcan un arco cronológico entre los siglos XIV y XIX- se conserve y, aún más, sea propiedad de una institución privada. Esto ocurre, sin embargo, con el que nos ocupa, albergado en el prestigioso Real Colegio de Corpus Christi, fundación del Patriarca D. Juan de Ribera, arzobispo y virrey de Valencia, en las postrimerías del siglo XVI. Semejante hecho no pudo por menos que atraer nuestra atención, decidiéndonos a emprender un trabajo cuyo motivo central, el de establecer cómo tal volumen de documentación llegó al Colegio -propiamente la historia del archivo-, quedó finalmente incluido en otro de rango superior: indagar acerca de las circunstancias que, desde mucho tiempo antes, determinaron que una acción particular, a comienzos del siglo XIX, tuviera como consecuencia directa la recuperación -salvación, a secas- de lo que sin duda es uno de los grandes monumentos de nuestra historia. Se trata, por tanto, de asomarnos al propio devenir de los protocolos notariales valencianos.
Matèries
Arxius
Història
URL
http:/​/​roderic.uv.es/​handle/​10550/​71136
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).