MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib28855 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-05-19
Bases de dades: Sciència.cat

Campos Perales, Agustí, "Algunas consideraciones sobre el urbanismo público en Valencia durante la primera mitad del siglo XV", Espacio, Tiempo y Forma, Serie III: Historia Medieval, 28 (2015), 109-132.

Resum
El urbanismo público bajomedieval en la ciudad de Valencia se rigió principalmente en base a la actuación de los jurats, el poder ejecutivo de ésta, y la Junta de Murs i Valls, una institución creada el 1358 para gestionar las obras de muros, valladares o caminos de la urbe y su término, entre otras competencias. El devenir de este urbanismo, que cabe separar pero no individualizar del mercado inmobiliario privado, se debe entender, como se pretende enfocar en este artículo, a partir de interpretaciones económicas y sociales y que van más allá de las estrictamente estéticas o artísticas. A través de las fuentes administrativas (Manuals de Consells) se puede analizar la participación activa de la oligarquía urbana en el urbanismo público de Valencia además de sus dimensiones territoriales y geográfica
Matèries
Història
Documentació
Sanejament
URL
https:/​/​doi.org/​10.5944/​etfiii.28.2015.14866
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).