MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib28768 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-05-11
Bases de dades: Sciència.cat

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, "Els mallorquins a la Mediterrània oriental a l'edat mitjana", dins: Barceló, Maria (ed.), XXVI Jornades d'estudis històrics locals: el regne de Mallorca, cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV), Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, 2008, pp. 43-72.

Resum
Estudi del comerç catalanoaragonès i mallorquí amb Alexandria i Síria, que va patir grans dificultats després de la caiguda d'Acre en poder dels mamelucs (1291), a causa de la prohibició papal de comerciar-hi. S'hi tracta l'època del contraban cap a Alexandria i de les multes i l'època de les llicències papals i reials, des de 1340 aproximadament, normalitzades a finals del s. XIV. Finalment, també s'hi analitza la incidència del cors sobre aquest comerç i la presència de corsaris mallorquins en aquesta ruta.
Matèries
Història - Economia
Documentació
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​24286
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).