MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib28602 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-01-11
Bases de dades: Sciència.cat

Criado Mainar, Jesús - Borque Ramón, Juan José (eds.), El «Relox viejo» de Veruela: un testimonio de la relojería mecánica bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2015, 264 pp.

Resum
Alguien podría pensar que el origen de este libro fue la suerte, pero el azar, en el arte, sonríe a quien respeta su patrimonio y esquiva a quien lo desprecia. En 2009 se encomendó a la Escuela-Taller Juan Arnaldín I de la Diputación Provincial de Zaragoza la restauración de un lienzo renacentista fijado sobre tabla y dedicado a San Antonio abad que procedía de la iglesia parroquial de Pozuelo de Aragón (Zaragoza). El estudio radiológico de la pieza permitió a los restauradores descubrir que, bajo la tela pintada, la tabla que le servía de refuerzo era una obra gótica con la representación de la esfera de un reloj bajomedieval. Más tarde se pudo establecer que este indicador horario era el único conservado en España de esa época, pues los de los relojes del monasterio de Santes Creus y de la catedral de Cuenca son posteriores. La recuperación y la investigación multidisciplinar efectuada en torno a esa esfera horaria han permitido identificarla con la del reloj mecánico que encargó el abad del monasterio cisterciense de Veruela, Gonzalo Fernández de Heredia y Bardají (1475/1476-1479), diseñado para su instalación en el interior de la iglesia del monasterio, junto a la puerta del dormitorio. Este reloj, tras ser reformado en 1500, permaneció en ese mismo lugar hasta 1550, cuando el abad Lope Marco (1539-1560) lo hizo desmantelar tras la edificación de una torre horaria a pocos metros. La "tabla" el "Relox viejo" de Veruela se inspira en modelos del norte de Europa, entre los que sobresale el reloj de la catedral de Beauvais (Picardía, Francia), construido a comienzos del siglo XV, pocos años antes de la realización del verolense.

Sumario:
* Presentación / Belmonte Mesa, Luis María · 7
* El reloj mecánico de Veruela: un hallazgo singular / Criado Mainar, Jesús Fermín - Borque Ramón, Juan José · 9-21
-- Primera parte: el reloj mecánico en la baja Edad Media
* Pérez Álvarez (2015), "El descubrimiento y la difusión ..." · 25-58
* García Herrero (2015), "La expansión de los relojes ..." · 59-110
* Relojes y relojeros en Tarazona entre 1446 y 1595: de Juan Aznárez a Esteban Verdier / Ainaga Andrés, María Teresa · 111-123
-- Segunda parte: El «Relox viejo» de Veruela, historia de un descubrimiento
* Entre Pozuelo de Aragón y el monasterio de Veruela: la fascinante historia de un indicador horario gótico / Pina Lucindo, Juan José - Royo Rueda, Javier · 127-146
* El abad Gonzalo Fernández de Heredia y el monasterio de Veruela en el siglo XV / Rodríguez Lajusticia, Francisco Saulo · 147-166
* El cómputo del tiempo en el ámbito monacal: reflexiones en torno al "Relox viejo" de Veruela / Criado Mainar, Jesús Fermín · 167-187
-- Tercera parte: El proceso de restauración de la esfera del «Relox viejo» de Veruela y del lienzo de san Antonio Abad
* La restauración de la "tabla" del "Relox viejo" / Marín Usón, Ana · 191-223
-- Apèndice documental
* Los relojes mecánicos de la baja Edad Media y la alta Edad Moderna en Aragón através de las fuentes documentales / Gómez de Valenzuela, Manuel - Tomas, Guillermo · 225-***
Matèries
Història de la tècnica
Astronomia i astrologia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).