MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib28040 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-06-27
Bases de dades: Sciència.cat, Gnòmica

Tous Prieto, Francesc (ed.), Ramon Llull: Mil proverbis, Proverbis d'ensenyament, edició crítica de —, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, 15), 2018.

Resum
Malgrat que Ramon Llull hagi escrit més de 250 obres, algunes de tan monumentals com el Llibre de contemplació, la brevetat, la concisió i la síntesi van ser sempre ideals perseguits i preuats per l'autor. Tot i així, és especialment a partir de 1290 que Llull mostra un interès i una atracció notables per diversos tipus de formes sentencioses i aforístiques, entre les quals cal comptar el proverbi; hi descobreix una forma literària molt dúctil que atresora un potencial persuasiu i didàctic remarcable. Si als Proverbis de Ramon (1296) l'autor n'explora totes les possibilitats pedagògiques i les aplica a un ventall molt ampli de disciplines, en les dues col·leccions incloses en aquest volum s'ajusta als límits habituals del gènere i ofereix pautes de conducta i consells morals als lectors, tot i que els confereix, com és usual en les seves propostes, un caràcter marcadament personal. La present edició dels Mil proverbis (1302) i dels Proverbis d'ensenyament (1309?) s'ha beneficiat d'un estudi sistemàtic d'aquest gènere en l'obra de Llull, fins ara parcialment desatès, i és la primera que té en compte la totalitat de la tradició textual de cada col·lecció.
Matèries
Llull, Ramon
Paremiologia
Edició
Conté edicions de
1.Llull, Ramon (1232 – 1316), Mil proverbis, pp. 81-188. Completa.
2.Llull, Ramon (1232 – 1316), Proverbis d'ensenyament, pp. 227-252. Completa.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).