MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib2786 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-11-10
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM, Oc

Alvira Cabrer, Martín, Muret 1213: la batalla decisiva de la cruzada contra los cátaros, Barcelona, Ariel (Grandes Batallas), 2008, 438 pp. + [16] làm.

Resum
El jueves 12 de septiembre de 1213, las tropas catalanas, aragonesas y occitanas del rey de Aragón Pedro el Católico se encontraban frente al castillo de Muret, no lejos de Toulouse. Allí estaban los caballeros franceses del conde Simon de Montfort, líder de la cruzada predicada por el papa Inocencio III en 1208 contra los cátaros del sur de Francia. Las circunstancias militares anunciaban una fácil victoria del rey Pedro y la consolidación de una gran monarquía feudal hispano-occitana a caballo de los Pirineos. Sin embargo, la batalla de Muret se convirtió en una de esas derrotas que modificó el rumbo de la Edad Media. Dejó a la Corona de Aragón descabezada durante dos décadas y permitió la incorporación de los territorios occitanos a una Corona de Francia en plena expansión. Adentrándose en la mentalidad de sus protagonistas -condes y reyes, cruzados y trovadores, obispos y herejes-, este libro analiza las raíces del conflicto que llevó a un rey de Aragón a morir cerca de Toulouse y las consecuencias de una batalla que supuso el principio del fin de la hegemonía catalano-aragonesa en el sur de Francia. Una batalla legendaria que modificó el rumbo de la Historia.
Matèries
Història
Guerra
Notes
Síntesi, posada al dia i amb menys aparat, de la segona part de la tesi doctoral de l'autor, publicada a Alvira Cabrer (2002), El jueves de Muret: 12 de ...
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.ariel.es/​libro/​muret-1213-978-84-344-5
Recensions:
* Sadurní Martí, a Mot So Razo, 8 (2009), 93-95.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València