MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27776 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-12-04
Bases de dades: Altres

Urgell, Ricard, "Els fills de Jaume I i la política successòria", dins: Ferrer i Mallol, Maria Teresa (ed.), Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 91), 2011, vol. 1, pp. 599-608.

Resum
La dècada de 1240 és clau en la política successòria de Jaume I, ja que va ser en aquesta època en què el monarca féu palès que el punt central del seu ideari era dividir el patrimoni territorial de la Corona d'Aragó entre tots els seus descendents. Aquesta decisió es va fer realitat a la seva mort l'any 1276, amb el repartiment de l'esmentat patrimoni entre els dos fills que el sobrevisqueren; així, mentre que Pere esdevingué hereu de bona part de la Corona d'Aragó, a Jaume se li n'atorgà una petita part segregada que, posteriorment, constituiria la Corona de Mallorca. La dimensió d'aquesta política i de les seves conseqüències ha estat prou debatuda pels historiadors, els estudis dels quals sovint n'aporten opinions contradictòries —tot i això, cal destacar que les que predominen són aquelles que consideren que la voluntat de crear la Corona de Mallorca com a ens separat de la Corona d'Aragó constituí un greu error per part de Jaume I.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Història de la medicina
Guerra
URL
https:/​/​www.academia.edu/​14612047/​Els_fills_de_Jaum ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).