MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27771 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-03-15
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Cifuentes i Comamala, Lluís, "Els tractats de cirurgia medievals en català: entre el manual especialitzat i l'autoajuda domèstica", dins: Bellmunt Serrano, Manel - Mahiques Climent, Joan (eds.), Literature, Science & Religion: Textual Transmission and Translation in Medieval and Early Modern Europe, Kassel, Reichenberger (Problemata literaria, 88), 2020, pp. 121-148.

Resum
A la baixa Edat Mitjana i a l'època moderna, els tractats de cirurgia van ser el principal objectiu de la vernacularització de la medicina a tot l'Occident europeu. Per a qui no hi estigui familiaritzat i els consideri des d'una perspectiva presentista, pot resultar sorprenent, sobretot si es constata que no era estrany que els profans en medicina els tinguessin a les seves biblioteques. A partir d'una anàlisi d'aquestes obres, s'exposen les raons del fet, que cal cercar en un contingut molt més ampli i divers del que es podria pensar i —segurament a l'origen d'això— en uns cirurgians que feien més que de cirurgians tal com s'entenen avui i en una societat que havia de comptar amb l'autoajuda mèdica en un grau elevat.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Traduccions
Català
Fonts
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).