MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27720 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-10-09
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Carmel, "El metge sota sospita: actuació mèdica en els testimonis pericials a ferits davant la cort del justícia criminal de la ciutat de València (1396)", Recerques, 62 (2011), 69-94.

Resum
A partir de l'estudi d'un procés del justícia criminal de la ciutat de València, datat a finals del segle XIV, aquest treball pretén constatar el paper determinant que jugaren els professionals de la medicina en les decisions preses en els tribunals de justícia baixmedievals. Partint de les despeses fetes en l'assistència mèdica per un ferit i tot analitzant les actituds dels implicats en el procés judicial –part acusadora, acusada, i testimonis diversos–, és possible albirar quina visió tenien els ciutadans sobre el tipus d'assistència mèdica, el prestigi i la competència del metge, i les decisions que podien moure a triar o rebutjar un o altre físic o cirurgià, bé com a sanador o bé com a testimoni. Això posarà de manifest l'elevat prestigi dels individus triats per a efectuar peritatges, com també el seu pes polític, social i professional en la ciutat.
Matèries
Història de la medicina
Medicina
Societat
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​Recerques/​article/​view/​3 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).