MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27685 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-03-15
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Buosi Moncunill, Stefania, "El Testament pseudolul·lià de Jaume Mas: traducció o còpia de treball d'un alquimista català?", dins: Bellmunt Serrano, Manel - Mahiques Climent, Joan (eds.), Literature, Science & Religion: Textual Transmission and Translation in Medieval and Early Modern Europe, Kassel, Reichenberger (Problemata literaria, 88), 2020, pp. 43-62.

Resum
Es presenta una recerca que inclou l'edició parcial i el comentari d'una part dels textos copiats en una miscel·lània alquímica en català, inèdita i transmesa per un manuscrit de paper del segle XVI. La miscel·lània, que conté, entre d'altres textos, una versió catalana del Testamentum, la més antiga i important de les obres alquímiques falsament atribuïdes a Ramon Llull, és conservada al ms. Esp. 289 de la Bibliothèque nationale de France, a París. Aquest manuscrit és, aparentment, versió autògrafa d'un cert Jaume Mas, “de la vila de Bagà” i, més tard, un tal Joan Josep Vela hi va agregar material addicional. Dues de les obres que conté aquest manuscrit, tenen colofons en els que el mateix Mas fa saber que les va “traslladar”. Atès que aquest verb, en català antic, té el doble significat de “copiar” i “traduir”, hi ha el dubte que fos el traductor de les obres --del llatí al català-- o bé el copista d'un manuscrit català més antic. Alguns aspectes, com ara evidències de còpia i la datació de la scripta ens han portat a descartar la tasca de Mas com a traductor i a confirmar la de copista.
Matèries
Pseudo-Ramon Llull
Alquímia
Traduccions
Manuscrits
Català
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).