MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27523 (05 / juliol / 2024)

Darrera modificació: 2019-10-09
Bases de dades: Translat

Gesiot, Jacopo, "La Legenda aurea in catalano e la sua tradizione manoscritta: un'ipotesi ricostruttiva", Medioevo romanzo, XLII/2 (2018), 400-432.

Resum
L'article proposa una ordenació de la tradició manuscrita de la traducció catalana de Jaume de Voràgine, Flos sanctorum a partir de les versions conservades a París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44 (=Pa), El Escorial - RBME - Manuscritos - N.III.5 (=Es), Madrid - RAH - Manuscritos - LXXXVIII (=M), Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 713 (=Ba) i Vic - ABEV - Manuscrits - 174 (=V). Segons Gesiot, caldria oblidar la noció de superioritat del manuscrit de París, malgrat ser el més antic, en favor d'un stemma codicum força més complex. En síntesi, la hipòtesi de Gesiot es basa en definir dues grans línies de la tradició, Ba i EsVPM. Al seu torn, EsVPM es conforma de dues branques, EsV i PM, amb probable contaminació de M per part d'Es.

Gesiot també posa en dubte la idea d'una mediació italiana entre l'original llatí i l'arquetip català.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).