MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27487 (07 / juliol / 2024)

Darrera modificació: 2020-03-02
Bases de dades: Translat, BBAHLM, Oc

Zinelli, Fabio, "Le Barlaam occitan est-il une traduction du catalan? Les versions occitane et italienne à la lumière du ms. Vic, Arxiu i Biblioteca Episcopal, 174", Romania, 137/1 (2019), 19-84.

Resum
L'article sosté la hipòtesi que la traducció occitana de la llengenda de Barlaam i Josafat, així com les traduccions italianes que hi estan relacionades, provindrien d'una traducció catalana anterior, que dependria de la Vulgata llatina, amb insercions de la traducció catalana de Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim.

L'article es basa en la comparació del text occità amb la versió catalana que es conserva a Vic - ABEV - Manuscrits - 174 (f. 403-420).
Matèries
Manuscrits
Traducció
Occità
Català
Crítica textual
Religió - Hagiografia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).