MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27433 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-09-23
Bases de dades: Arnau

Bossoms Costa, Jordi, Cave venenum. Estudi i transcripció del Libellus de arte cognoscendi venena, atribuït al mestre Arnau de Vilanova, Treball de fi de grau, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019, 43 pp.

Resum
Aquest treball versa sobre el Libellus de arte cognoscendi venena, un tractat toxicològic atribuït al metge i teòleg català Arnau de Vilanova. Presenta, en primer lloc, un estudi introductori que contextualitza l'obra, parant especial atenció a la seva autoria dubtosa, el seu gènere i la situació cultural i històrica en què va ser concebut. En segon lloc, ofereix la primera transcripció d'aquesta obra, a partir d'un manuscrit del segle XV (Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Handschriften: Clm. 456, 8r-11r), confeccionat per Hartmann Schedel.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Manuscrits
Medicina
URL
https:/​/​ddd.uab.cat/​record/​210950
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De arte cognoscendi venena
Observacions: Transcripció a partir d'un manuscrit.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).