MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27402 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-09-19
Bases de dades: Sciència.cat

Maccioni, Elena, Il Consolato del mare di Barcellona: tribunale e corporazione di mercanti (1394-1462), Roma, Viella (IRCVM-Medieval Cultures, 8), 2019, 350 pp.

Resum
Prendendo le mosse dall'analisi delle ricerche di ambito internazionale, e attraverso l'attento spoglio della documentazione disponibile, questo studio intende ricostruire azioni e funzioni di uno dei più importanti e potenti uffici municipali della capitale catalana: il Consolato del mare. La ricerca si snoda su più piani complementari, a partire dalle prime tracce lasciate dal Consolato nel Duecento. Tra la fine del XIV e il pieno XV secolo l'istituzione divenne protagonista di un vero e proprio salto in avanti, grazie allo sviluppo delle funzioni relative all'amministrazione della giustizia marittimo-mercantile e l'elaborazione di progetti di politica economica. Avendo ormai maturato capacità di negoziazione coi diversi soggetti locali (governi cittadini e Corona) e internazionali (Consolati, poteri stranieri cristiani e non), nonché indispensabili competenze in termini di fiscalità, il Consolato si affermò come luogo di difesa di interessi economici e politici.

Indice:
* Introduzione
* 1. Il Consolato del mare dalle origini fino al 1348
* 2. Evoluzioni legislative trecentesche
* 3. Il 1401 e la creazione del pariatge
* 4. Il Consolato del mare come tribunale
* 5. Conflitti di giurisdizione
* 6. Fallimenti e lettere di cambio
* 7. Il dret del pariatge: la gestione di un'imposta
* 8. Il dret del pariatge: entrate, uscite e debito
* 9. La politica della corporazione
* 10. Il Consolato, la città e il re
* Conclusioni
* Appendice
* Fonti e bibliografia
* Indice dei nomi di persona
* Indice dei nomi di luogo
Matèries
Història - Economia
Tècniques - Nàutica
Dret - Legislació
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).