MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27267 (05 / juliol / 2024)

Darrera modificació: 2024-03-05
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, BBAHLM

Gesiot, Jacopo, "Ripensare la lingua del Flos sanctorum catalano: un esempio di scripta libraria primitiva nel ms. 713 dell'Universitat de Barcelona", Zeitschift fut romanische Philologie, 136/1 (2020), 25-46.

Resum
The article represents an attempt to reconsider the exceptional linguistic status of the manuscript Esp. 44 in the Bibliothèque nationale de France, containing the Old Catalan translation of Jacopo da Varazze's Legenda aurea. First studied by Joan Coromines, its language appeared remarkably conservative and vernacular to the great philologist, however now, more than a half-century after his judgment, the comparison with other products of what has been defined the earliest Catalan scripta leads to relativize linguistic traits of Parisian manuscript. In particular, the manuscript 713 in the University of Barcelona proves to be also distinguished from the linguistic point of view, and yet it is studied here for the first time.
Matèries
Religió - Hagiografia
Traduccions
Català
Manuscrits
Crítica textual
Anàlisi lingüística
Scripta
URL
https:/​/​www.academia.edu/​43854228/​Ripensare_la_ling ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).