MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27259 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-10-03
Bases de dades: Sciència.cat

McVaugh, Michael R. - Bos, Gerrit - Shatzmiller, Joseph, The Regimen sanitatis of “Avenzoar”: Stages in the Production of a Medieval Translation, Leiden - Boston, Brill (Études sur le judaïsme médiéval, 79), 2019, 251 pp.

Resum
The authors publish a previously unedited Regimen of Health attributed to Avenzoar (Ibn Zuhr), translated at Montpellier in 1299 in a collaboration between a Jewish philosopher [Jacob ben Machir (Profatius)] and a Christian surgeon [Bernat Honofredi], the former translating the original Arabic into their shared Occitan vernacular, the latter translating that into Latin. They use manuscript evidence to argue that the text was produced in two stages, first a quite literal version, then a revision improved in style and in language adapted to contemporary European medicine. Such collaborative translations are well known, but the revelation of the inner workings of the translation process in this case is exceptional. A separate Hebrew translation by the philosopher (also edited here) gives independent evidence of the lost Arabic original.

Contents:
* Historical Introduction · 1–71
* The Latin Texts of the Regimen sanitatis · 72–136
* The Hebrew Text · 137–167
* “Avenzoar's” Regimen of Health: an English Version · 168–203
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Llatí
Hebreu
Notes
Informació de l'editor .
URL
https:/​/​www.academia.edu/​40031470/​The_Regimen_Sanit ...
Conté edicions de
1.Ibn Ẓuhr (c. 1091 – 1162), De regimine sanitatis, Traductors: Pseudo-Arnau de Vilanova; Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304); Honofredi, Bernardus (fl. 1299)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).