MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27154 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-04-12
Bases de dades: Sciència.cat

Cremades, Francesc, "Dues mans al manuscrit de Jacme d'Agramont", Gimbernat, 69 [=Actes del XXè Congrés d'història de la Medicina Catalana (Vic, juny 2018), 1] (2018), 11-24.

Resum
El Regiment contra pestilència de Jacme d'Agramont mostra la cal·ligrafia de dos escrivans, un dels quals escrigué la pàgina 8v, la major part de 9r i la primera recepta, en feu la revisió general i hi introduí rectificacions d'estil i intercalacions. La troballa d'una nota on consta la reposició, cap a 1387, d'uns documents des del castell a l'arxiu parroquial de Verdú planteja la possibilitat que hi fóra el manuscrit d'Agramont. Aquests fets, comunicats en aquest treball, estimulen a descartar que l'única còpia que es conserva del Regiment en siga la primera còpia cal·ligràfica.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Manuscrits
Català
URL
https:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Gimbernat/​article/​vi ...
https:/​/​www.academia.edu/​37309244/​DUES_MANS.docx
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).