MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib27016 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-07-16
Bases de dades: Sciència.cat

Caballero Navas, Carmen, "Del árabe al hebreo: el nacimiento de la ginecología hebrea medieval y el Canon de la medicina de Ibn Sīnā", Sefarad, 79/1 (2019), 89-122.

Resum
Este artículo pretende demostrar que el Zijrón ha-ḥolayim ha-hovim be-klé ha-herayón ("Memoria de las enfermedades que afectan a los órganos de la reproducción"), un breve tratado anónimo dedicado a las enfermedades de los órganos genitales de hombres y mujeres, escrito en hebreo en Castilla a fines del siglo XII o principios del XIII, es un epítome de los funūn 20 y 21 del libro III del Canon de la medicina de Ibn Sīnā, realizado directamente desde la lengua árabe varias décadas antes de su primera traducción conocida al hebreo. Para ello se ha llevado a cabo el cotejo preliminar del único manuscrito en que se conserva el tratado y varios testigos en hebreo y latín del Canon, y se ha analizado su producción en el contexto de los movimientos de traducción, apropiación y difusión de conocimiento médico de la Castilla multicultural y plurilingüe de los siglos XII al XIV. También se ha examinado el lugar que ocupa el Zijrón en el corpus hebreo dedicado al cuidado de la salud femenina, y se ha indagado sobre su difusión en el siglo XV, en el marco del nuevo interés que despertó la ginecología entre los autores y consumidores de literatura médica de la Europa bajomedieval.
Matèries
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Recepció
Traduccions
Hebreu
URL
http:/​/​sefarad.revistas.csic.es/​index.php/​sefarad/​a ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).