MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib2696 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2019-03-09
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud Domingo, Carmel, La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval, Catarroja, Afers (Recerca i pensament), 2009, 254 pp.

Resum
El 1364, un plet va enfrontar davant la cort del justícia civil de la ciutat de València un canvista i un menescal, aquest darrer acusat de negligència per una mala praxi. Els detalls sobre la naturalesa dels continguts i de la pràctica de l'art de la menescalia, com també el tipus d'individu que solia exercir-la, emergeixen de la veu dels testimonis del procés amb una riquesa de matisos inusitada. La qualitat de la informació que proporciona aquest magnífic document, i també altres fonts complementàries procedents de la Cancelleria reial i arxius de la ciutat, han servit a Carmel Ferragud per explicar una de les ocupacions mèdiques menys conegudes a la Corona d'Aragó medieval i a l'Occident europeu: l'atenció dels animals. L'estudi remarca la gran transcendència que tingueren els equins a la societat baixmedieval, però també altres bèsties com ara les destinades al consum humà, o bé els gossos, els ocells de presa i, fins i tot, les feres salvatges custodiades als palaus. L'alt valor atorgat a determinats animals obligà a buscar solucions per criar-los i atendre'ls convenientment en les seues malalties, tot seguint principis propis del galenisme, base doctrinal sobre la qual també se sustentà la medicina humana. Així doncs, s'hi han contrastat les bases teòriques de l'art de la menescalia, presents als manuscrits conservats, amb el seu exercici quotidià, el qual es duia a terme als obradors dels carrers de la València gòtica. En definitiva, aquesta recerca ens acosta al món medieval des d'un vessant poc conegut, però que sens dubte tingué un gran pes en aquella societat, el qual es mantingué durant segles.
Matèries
Història de la veterinària
Veterinària - Menescalia
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​editorialafers.com/​afers/​product_info.php?pr ...
Recensions:
* Lluís Bonada, a El Temps, 1292 (17-03-2009), 80-81.
* Núria Sales, a Afers, 24 (2009), 351-353, en lliure accés a http:/​/​editorialafers.blogspot.com/​2009/​07/​la-impor ...
* Fernando Serrano Larráyoz, a Anuario de Estudios Medievales, 41/2 (2011), 951-953, en accés lliure a http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Serran ...
* Massimo Danzi, «Un originale inchiesta sulla figura del maniscalco e la pratiche di mascalcia e ipiatria nella Valenzia del Trecento», a Bibliothèque d'Humanisme et Renaissance. Travaux et documents, 80 (2018), 712-714, en accès lliure a https:/​/​editorialafers.blogspot.com/​2019/​03/​un-orig ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).