MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26826 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-01-17
Bases de dades: Translat, BBAHLM

Perujo Melgar, Joan M., "El model subjacent a la traducció catalana de la Historia destructionis Troiae: el ms. 46-3 de la catedral de Toledo", dins: Avenoza, Gemma; Simó, Meritxell; Soriano Robles, Lourdes (eds.), Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval, València, Universitat de València, 2017, 265-285, ISBN 978-84-9133-089-9.

Resum
De l'abstract de l'article: "A partir de l'anàlisi de determinats passatges significatius en diversos testimonis manuscrits de la tradició llatina de la Historia destructionis Troiae del jutge Guido delle Colonne, caracteritzem el model subjacent a les Històries troianes, la traducció catalana trescentista del protonotari Jaume Conesa, que hem pogut individualitzar en el manuscrit 46-3 conservat a la catedral de Toledo. La recerca, a més, posa de manifest algunes coincidències en la línia de transmissió amb altres traduccions romàniques de la mateixa obra, com la italiana de Filippo Ceffi (1324), l'anònima versió napolitana del segle XIV o la traducció castellana de Pedro de Chinchilla del 1443. Tot plegat confirma la hipòtesi que l'edició de l'obra llatina publicada per N. E. Griffin l'any 1936 és millorable pel que fa a la selecció de manuscrits.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).