MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26825 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-01-17
Bases de dades: Translat, BBAHLM

Martínez Romero, Tomàs, "L'Ars moriendi com a gènere: processos de construcció i de recontextualització", dins: Avenoza, Gemma; Simó, Meritxell; Soriano Robles, Lourdes (eds.), Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval, València, Universitat de València, 2017, 201-214, ISBN 978-84-9133-089-9.

Resum
De l'abstract de l'article: "En la tradició catalana d'estudis sobre el tema, gairebé sempre s'ha parlat de l'Ars moriendi medieval identificant-lo amb el Tractatus artis bene moriendi (CP) o amb la versió breu de l'Ars (QS). S'ha oblidat sovint que aquests dos textos sols presenten una de les redaccions possibles que oferia el gènere, un gènere que, per una altra banda, es nodria de materials anteriors i coetanis en una mena de construcció acumulativa. Si tenim en compte aquestes consideracions, comprovarem com es multipliquen les obres catalanes candidates a entrar plenament dins l'epígraf Arts de ben morir i com descobrim, a l'interior o al costat d'aquestes, altres obres menors que també tenien difusió independent, com ara les Confessions e justificacions del savi peccador o la traducció de l'Admonitio Anselmi.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).