MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26818 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-05-14
Bases de dades: Sciència.cat

Jacquart, Danielle, "Des traductions au fil de la plume et à la chaîne ? Le cas de Gérard de Crémone", Cahiers d'études hispaniques médiévales, 41/1 [=Penser la traduction au Moyen Âge, ed. Carlos Heusch] (2018), 111-123.

Resum
Cet article analyse le modus operandi de Gérard de Crémone dans ses traductions de textes arabes et grecs. On connaît sa méthode de manière indirecte : celle-ci présuppose des connaissances, certes linguistiques, mais aussi dans le domaine scientifique du texte à traduire. Cela implique ce que l'on sait par ailleurs : que Gérard traduisait directement de l'arabe, sans intermédiaire en langue vernaculaire. Puis il s'intéresse au manuscrit de l'Ambroisienne, copié par Girrardus Bereterius de Cremona, de sa traduction du Canon d'Avicenne qui dévoile quelques éléments de la méthode de Gérard, tout en suggérant que la traduction de cette œuvre médicale fut diffusée après la mort de Gérard à partir de l'Italie.
Matèries
Traduccions
Traducció
Medicina
Àrab
Llatí
URL
https:/​/​www.cairn.info/​revue-cahiers-d-etudes-hispa ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).