MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26817 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2019-06-28
Bases de dades: Sciència.cat, Translat

Martínez Romero, Tomàs, "Las traducciones según algunos traductores catalanes: unas reflexiones", Cahiers d'études hispaniques médiévales, 41/1 [=Penser la traduction au Moyen Âge, ed. Carlos Heusch] (2018), 155-171.

Resum
Ante la falta generalizada de un planteamiento románico en el estudio de la traducción medieval, este trabajo propone un acercamiento abierto, sin prejuicios heredados. El análisis de una determinada versión en comparación con otras (en esta misma lengua o en otra diferente) permite detectar una serie de mecanismos recurrentes y de tópicos manidos. Así, descubriremos lo que es habitual y lo que es original en las traducciones, sobre todo con respecto a las diferentes tradiciones lingüísticas europeas. Sólo así será posible confirmar la llegada de innovaciones literarias y culturales, y también señalar las vías de recepción de los materiales manuscritos. A partir de estos presupuestos, en este artículo se analizan las reflexiones de algunos traductores catalanes poco conocidos: Berenguer Sarriera, Guillem Salvà, Guillem Corretger, Tomàs de Vesach, Miquel Peres, Martí de Viciana, Joan Romeu, Pere Busquets y el traductor anónimo de la versión impresa de las Meditationes vitae Christi.
Matèries
Traduccions
Traducció
Medicina
Història de la literatura
Religió
URL
https:/​/​www.cairn.info/​revue-cahiers-d-etudes-hispa ...
Conté edicions de
1.Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306), Summa de cirurgia, Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329), p. 159. Fragmentària.
Observacions: Extrets del pròleg.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).