MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26782 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2019-05-06
Bases de dades: Sciència.cat

Galende Díaz, Juan Carlos, "Manuscritos de la biblioteca del Colegio Mayor salmantino de Cuenca en el siglo XVIII", Cuadernos de investigación histórica, 19 (2002), 211-246.

Resum
Fundado hacia 1510 por Diego Ramírez de Villaescusa como Colegio de Santiago el Zebedeo, pasó a llamarse Colegio de Cuenca o del obispo de Cuenca, por haber sido su fundador obispo de la ciudad y para distinguirlo de otro colegio con el mismo nombre, el conocido como del Arzobispo o Fonseca. Tras una serie de intentos de reforma en el reinado de Carlos III, entre 1771 y 1777, el colegio se extingue en 1798. Al extinguirse el colegio sus manuscritos se trasladaron hacia 1802 a la biblioteca particular del rey en Madrid y volvieron a Salamanca en 1954. De estos libros hizo inventario el obispo de Salamanca Antonio Tavira, del que se conservan varias copias en la Biblioteca Nacional de Madrid. Se edita la lista de los manuscritos, según el inventario de Tavira (ed. del ms. 4404 de la BNE, ff. 127-257).
Matèries
Catàlegs i inventaris
Universitats i ensenyament
Manuscrits
Notes
Vegeu USAL Colegio Mayor de Cuenca .
URL
http:/​/​www.fuesp.com/​pdfs_revistas/​cih/​19/​cih-19.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).