MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26768 (17 / October / 2026)

Darrera modificació: 2026-04-22
Bases de dades: Translat, BBAHLM

Biosca, Antoni, "La versión latina de Pere Marsili frente a los manuscritos del Llibre dels fets: propuesta de stemma codicum y reconstrucción del arquetipo", Revue d'Histoire des Textes, n. s., 10 (2015), 103-140.

Resum
Le Liber gestorum de Pere Marsili est essentiel pour tracer le stemma codicum du texte catalan du Llibre dels fets et pour reconstituer l'archétype du texte catalan car il montre les variantes du texte original catalan. On propose ici, pour la première fois, un stemma codicum de toutes les versions du Llibre dels fets, incluant tous les manuscrits catalans et les versions latine et aragonaise. Grâce au texte latin, on peut vérifier que les divisions successives de la tradition manuscrite ont été engendrées par de simples erreurs de copiste et non par des rédactions différentes. Parmi ces modifications du texte se trouvent des variantes dialectales, qui peuvent être expliquées par différents types de copie.
Matèries
Historiografia
Jaume I
Traduccions
Llatí
Crítica textual
URL
https:/​/​doi.org/​10.1484/​j.rht.1.103255
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).