MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26725 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-03-13
Bases de dades: Translat, Gnòmica, BBAHLM

Rovira Cerdà, Helena, "Sobre els manuscrits i l'autor de la Doctrina moral d'en Pacs", Magnificat, 5 (2018), 53-70.

Resum
L'article analitza des d'un punt de vista material i textual els quatre manuscrits conservats que transmeten la Doctrina moral, una obra escrita a la primera meitat del s. XV per un home de Mallorca del llinatge dels Pacs. L'estudi aporta noves dades sobre alguns dels aspectes més controvertits d'aquest tractat, com són l'autoria i la datació. Els dos testimonis custodiats a la Bibliothèque Nationale de France estan relacionats amb la ciutat italiana de Nàpols, mentre que el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya podria haver estat en possessió d'una branca de la família Pacs, els Conilleres. El còdex de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, publicat per Bofarull (1857), presenta un text més innovador i allunyat de les lliçons dels altres tres testimonis.
Matèries
Educació
Manuscrits
Crítica textual
Doctrina moral
Paremiologia
URL
https:/​/​doi.org/​10.7203/​MCLM.5.12280
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).