MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26533 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-08-03
Bases de dades: Sciència.cat

Mas i Miralles, Antoni, "El lèxic botànic en el Libre de caça i els termes corresponents en altres tractats romànics", Scripta, 12 (2018), 198-219.

Resum
Durant l'edat mitjana, els tractats de falconeria es dedicaven, entre altres assumptes, a descriure els símptomes i malalties que patien les aus, i oferien com a cures pal·liatives diferents remeis terapèutics a partir de les plantes medicinals. Aquest treball presenta un inventari de termes botànics que registrem en una obra del segle xv, el Llibre de caça, a més dels vocables corresponents que hem trobat en quatre obres de falconeria medieval de tantes altres llengües romàniques: portuguès, castellà, francès i italià. De cada terme exposem quines propietats curatives tenien, el nom científic de la planta de què procedeix, l'etimologia del mot, juntament amb l'ètim estàndard actual. Finalment presentem una possible classificació dels vocables segons l'etimologia i les llengües.
Matèries
Veterinària - Falconeria i caça
Història natural - Vegetals
Lèxic
Traduccions
Català
URL
https:/​/​ojs.uv.es/​index.php/​scripta/​article/​view/​13393
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).