MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26487 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-04-02
Bases de dades: Arnau

Mensa i Valls, Jaume, "The Collocutio Friderici Regis Siciliae et nostra, lecta et communicata Sedi Apostolicae by Arnau de Vilanova (†1311): A Rehabilitation", Bulletin de philosophie médiévale, 60 (2018), 39-44.

Resum
The aim of this article is to analyse and explain the differences between the text written by Arnau de Vilanova and edited by M. Flacius Illiricus (transcribed from an unidentified codex and currently lost) in 1562 under the title Collocutio Friderici Regis Siciliae et nostra, and the text edited by M. Menéndez y Pelayo (Barcelona, Arxiu de la Corona d'Aragó, Diversos i collecions, Casa Reial, Ms. 1) in 1879 under the title Interpretatio facta per magistrum Arnaldum de Villa nova de visionibus in somniis dominorum Jacobi Secundi Regis Aragonum et Frederici Tertii Regis Siciliae. Since Menéndez's edition, the idea has spread among Arnau de Vilanova scholars that both works were the same and that the differences were simple textual variants of little importance. The article concludes that the Collocutio is actually the complete and definitive version of the work, and that the Interpretatio is a partial version corresponding to a previous stage in the redaction of the work. Collocutio is also the definitive title.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Crítica textual
Llatí
Religió - Espiritualitat
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).