MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26290 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-01-14
Bases de dades: Sciència.cat

Connelly, Erin, "«My written books of surgery in the Englishe tonge»: the London Company of Barber-Surgeons and the Lylye of Medicynes", Manuscript Studies, 2/2 (2017), 369-391.

Resum
The Middle English Lylye of Medicynes is an early fifteenth-century translation of Bernard of Gordon's Latin Lilium medicinae (completed in 1305). The Lylye is contained in Oxford Bodleian Library MS. Ashmole 1505 as a sole text. Although there are many extant witnesses in Latin, there are no other known Middle English copies. The Lylye contains thousands of medicinal ingredients, including 360 individual recipes identified with Rx, with accompanying guidelines for diagnosis and prognosis. Although the text does contain some medical theory and etiology (based on thought from Arabic medicine, specifically Ibn Sīnā, and Antiquity, predominantly Galen and Hippocrates), its main feature is the large volume of medicinal recipes. It is thought to have been commissioned by Robert Broke, ‘master of the king's stillatories,' in the early fifteenth century during the reign of Henry VI. This article explores the later provenance of the Lylye amongst the Gale family of barber-surgeons in sixteenth-century London.
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Medicina - Farmacologia
Traduccions
Anglès
URL
https:/​/​repository.upenn.edu/​mss_sims/​vol2/​iss2/​4
https:/​/​doi.org/​10.1353/​mns.2017.0018
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).