MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26215 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-01-03
Bases de dades: Sciència.cat

López Espinasa, Nicolau, El Llibre que explica lo que ha de ser un bon mercader i la formació mercantil al segle XV, Treball final de màster de la Universitat de Barcelona, 2017, 171 pp.

Resum
Aquest treball reprèn l'anàlisi del recull miscel·lani de mercaderia del segle XV (conservat en una còpia de la primera meitat del segle XVI a l'Arxiu del Regne de Mallorca) que porta per títol Llibre que explica lo que ha de ser un bon mercader. Es conclou que la còpia conservada reprodueix un manuscrit precedent que ja devia tenir el mateix contingut. Tot i que la còpia conservada és mallorquina, aquest antígraf era, molt probablement d'origen barceloní. Igualment, el còdex no és un únic manual de mercaderia, com s'ha dit o donat a entendre sovint, sinó un recull miscel·lani de diverses obres, com ja va establir X. Docampo (2004) i ara es confirma. Conté dos manuals de mercaderia i un manual d'àbac (aritmètica comercial), entre d'altres textos, tots ells en català. S'efectua una descripció i anàlisi del manuscrit que desfà definitivament les confusions acumulades sobre el seu contingut i naturalesa. Aquesta feina bàsica d'ordenació es complementa amb un estat de la qüestió sobre la formació del mercader i, més en concret, sobre el paper que els manuals de mercaderia hi tenien. En aquest sentit, se situa la miscel·lània catalanomallorquina en el context d'aquest gènere mercantil, desenvolupat al Mediterrani central i occidental, principalment a Itàlia. Es repassen, amb bibliografia actual, els testimonis coneguts i es comparen amb el manuscrit que s'estudia i amb l'altre testimoni català del gènere que va publicar M. Gual Camarena (1981). Com a conseqüència, es fa evident la gran importància d'aquest testimoni encara inèdit, que conté informació sobre els lligams de la destacada i documentada companyia del barceloní Gaspar Montmany, autor d'un dels manuals de mercaderia i, com se suggereix a l'estudi, potser també, ell o algú del seu entorn, del recull miscel·lani original. El manuscrit, a més, conté destacadíssims pròlegs i capítols sobre la deontologia mercantil i la formació moral i comercial del mercader, que s'editen acuradament en apèndix
Matèries
Tècniques - Mercaderia
Història de la cultura
Història - Economia
Manuscrits
Fonts
Català
Notes
Màster en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona.
Dir.: Roser Salicrú i Lluch (IMF-CSIC) i Lluís Cifuentes i Comamala (UB).
Premi Antoni de Capmany del Museu Marítim de Barcelona 2018.
Conté edicions de
1.Anònim, Llibre de l'art de la mercaderia Fragmentària.
Observacions: ff. 5r-24r (pròleg i cap. 1-40)
2.Montmany, Gaspar (1413 – 1490), Llibre de l'art mercantívol Fragmentària.
Observacions: f. 168rv (pròleg)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).