MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26163 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-08-11
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Carmel, "Bartomeu de Tresbens, físic i astròleg del rei Pere el Ceremoniós i l'infant Joan: entre el servei a la corona i al municipi", Asclepio, 70/2 (2018), p227 (publ. electrònica).

Resum
Bartomeu de Tresbens fou un metge, astròleg i filòsof al servei de dos reis de la Corona d'Aragó, Pere III el Cerimoniós i el seu fill, el duc Joan, futur Joan I el Caçador, entre els anys 1360 i 1375, aproximadament. La seua important obra de contingut astrològic a penes ha estat estudiada, si n'exceptuem el Llibre de les nativitats. De la mateixa manera, la major part de la seua biografia ens és desconeguda. Conservem documents, correspondència fonamentalment, de la seua relació amb la monarquia, però també altres registres que el relacionen amb els municipis de Barcelona i Cervera. Molt particularment, en aquest segon cas, Tresbens va estar temptat per les autoritats municipals per fer de metge i possiblement de mestre. Aquest estudi fa un repàs a la seua biografia però se centra particularment en les negociacions del metge amb Cervera. Una estratègia amb la qual Tresbens sembla que volia assegurar un lloc on passar la resta dels seus dies i amb un sou desmesurat.
Matèries
Astronomia i astrologia
Història de la medicina
Biografia
URL
http:/​/​asclepio.revistas.csic.es/​index.php/​asclepio ...
https:/​/​www.academia.edu/​38193105/​_Bartomeu_de_Tres ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).