MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26111 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-12-11
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Fortuna, Stefania, "Hippocrates' Law in the Middle Ages with the edition of the Latin translation and the revision", Early Science and Medicine, 23/4 (2018), 299–329.

Resum
The present article examines the medieval tradition of Hippocrates' Law and shows that only one Latin translation of Hippocrates' Law [De lege] and a revised version are extant, although three medieval translations are listed in Pearl Kibre's catalogue Hippocrates Latinus: one anonymous, the other two by Niccolò da Reggio and Arnold of Villanova. Moreover, this article (i) attributes the medieval translation of Hippocrates' Law to Bartolomeo da Messina (fl. 1260), who was active at the court of Manfred, King of Sicily between 1258 and 1266, on the basis of the text's tradition, its sources, and above all its style; and (ii) proves that the revision seems to follow the same style as Niccolò's translations, but it was probably not carried out by him. Finally, the article provides an edition of the translation of Hippocrates' Law and its revision, with double indexes.
Matèries
Hipòcrates
Traduccions
Llatí
Medicina - Ètica i etiqueta mèdiques
Edició
Pseudo-Arnau de Vilanova
Grec
Manuscrits
URL
https:/​/​doi.org/​10.1163/​15733823-00234P01
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).