MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26074 (08 / April / 2025)

Darrera modificació: 2019-08-28
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Calvet, Antoine, L'alchimie au Moyen Âge, París, Vrin (Études de philosophie médiévale), 2018, 282 pp.

Resum
Exposer l'alchimie au Moyen Âge, c'est explorer un univers complexe où avoisinent aussi bien de pures spéculations, des disputes universitaires, des contes, des songes éveillés que des expérimentations très concrètes. Elle implique à la fois un savoir pratique et un savoir théorique. C'est un tel ensemble complexe dont cet ouvrage restitue l'histoire. L'alchimie médiévale se présente d'abord comme un art nouveau importé des Arabes au XIIe siècle: les premiers textes d'alchimie sont des traductions de l'arabe en latin. Puis au XIIIe et au XIVe siècle émerge une alchimie latine, qui sera plus médicale que transmutatoire. L'élixir des métaux est aussi élixir du corps humain. Ce mouvement s'accompagne d'une transformation du contenu des textes, de plus en plus marqué par la philosophie, la religion chrétienne, la poésie et la fable antique.
Matèries
Alquímia
Traduccions
Llatí
Pseudo-Arnau de Vilanova
Pseudo-Ramon Llull
Notes
Informació de l'editor .
Conté un apartat dedicat a Pseudo-Arnau de Vilanova (pp. 135-144) i un altre a Pseudo-Ramon Llull (144-157).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).