MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib26071 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-12-17
Bases de dades: Sciència.cat

Serrano Larráyoz, Fernando, "Consejos médicos en lenguas vernáculas para las élites hispanas durante la Baja Edad Media y el Renacimiento", Llull, 42/86 (2019), 43-68.

Resum
En este trabajo se analizan distintos consejos médicos castellanos, catalanes y navarros redactados en lengua vernácula (castellano y catalán) que abarcan el periodo cronológico comprendido entre los siglos siglo XIV y finales del XVI. En dichos consejos se comprueba el interés de los médicos y pacientes por la dietética, entendida como el conjunto de medidas higiénico-sanitarias basadas en las res naturales y res non naturales galénicas, y estrechamente relacionados con un género de literatura médica (regímenes de salud ad personam o consilia). Los casos expuestos son una muestra del aprecio de las clases sociales privilegiadas por la posesión de recursos terapéuticos adaptados a las necesidades individuales, que se copiaban y recopilaban para uso personal. Escritos que reflejan el desarrollo de las lenguas vernáculas como medio de comunicación entre la comunidad médica y los pacientes debido a la demanda social de disponer fácilmente de los consejos proporcionados por los médicos.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
URL
https:/​/​recyt.fecyt.es/​index.php/​LLUL/​article/​view/​ ...
Conté edicions de
1.Anònim, Dieta i receptes de medicina (BNE 3066 I), p. 49. Fragmentària.
Observacions: recepta núm. 1 (dieta, completa)
2.Anònim, Dietes i receptes de medicina (BNE 3066 II), p. 48. Fragmentària.
Observacions: receptes núm. 2 (parcialment) i 4
3.Anònim, Regiment per al mal de trencadura, p. 48
4.Granollacs, Bernat de (ante 1421 – 1487/1488) {autor possible}, Prescripció d'una dieta (AHCB, AN IX.2), p. 48
5.Anònim, Recepta per al mal de pedra (AHCB, AN IX.2), p. 63, n. 5
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).