MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25988 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-11-17
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Rubió i Lluch, Antoni - Nicolau d'Olwer, Lluís, "Cartes literàries del segle XIV", Estudis Universitaris Catalans, 1 (1907), pp. 40-42.

Resum
Publica una petita mostra de tres documents de Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., llavors en preparació: una carta de Jaume II a Arnau de Vilanova anunciant-li que ha accedit al seu prec d'ordenar a la Companyia Catalana d'Orient que no ataqui els monestirs del mont Athos i en la qual li demana que li enviï una còpia de la seva nova obra Speculum medicine per al seu metge Martí de Calçaroja (1/07/1308); un manament d'Alfons III el Benigne perquè es faci de manera que Ferrer Bassa il·lumini un còdex dels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya que ha estat copiat per al rei (9/08/1333); i un manament de Pere III el Cerimoniós a tots els batlles reials perquè obliguin els jueus a assistir a la predicació de mestre Romeu de Pal sempre que aquest ho reclami (6/02/1343). Corresponen als documents núm. 36, 88 i 119 (vol. 1) de l'obra esmentada.
Matèries
Documentació
Vilanova, Arnau de
Història de l'art
Església
URL
https:/​/​archive.org/​details/​revistadelsestud01barc/​ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).