MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25814 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-10-16
Bases de dades: Sciència.cat

Companys i Farrerons, Isabel - Sanmartí i Roset, Montserrat, "Els inventaris de les botigues de tres apotecaris de Tarragona: Llorenç Sabater, Pere Riber i Ignasi Vidal (1604-1608)", Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 33 (2015), 91-188.

Resum
Estudi dels apotecaris de Tarragona al segle XVI i la primera dècada de la centúria següent, a través dels inventaris de les botigues de Llorenç Sabater, Pere Riber i Ignasi Vidal —més de sis-cents medicaments i altres productes, contenidors, aparells, mobiliari i preus—, de les visites i llicències del protometge i del privilegi reial del Col·legi de doctors en medicina, apotecaris i cirurgians de Tarragona (1599), amb documentació complementària procedent de sis arxius. A més de la transcripció de nou documents, s'inclou una visió comparativa de l'activitat professional, tot ressaltant-ne el caràcter multidisciplinari, amb la producció i venda de cera, dolços i conserves o el lloguer d'objectes per als enterraments.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Catàlegs i inventaris
Documentació
URL
https:/​/​docplayer.es/​58125627-Arxius-de-rotocols-co ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).