MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25805 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-10-15
Bases de dades: Sciència.cat

Ramón Vinyes, Salvador, "Les comensalies i comensals de la Seu de Tarragona dels segles XIII al XIX", Quaderns d'història tarraconense, 3 (1982), 45-81.

Resum
Llista de comensals documentats. Amb el nom de comensals eren coneguts els sacerdots que executaven les carregues del culte de la catedral, com fer de ministres a la missa conventual, entonar la salmodia, dir les misses baixes i administrar els sagraments. Pel dret que tenien a la porció de menjar que els tocava al refetor dels canonges, eren coneguts amb el nom de «comensals» i, a les esglésies de Castella, amb el de «raccioneros», i ocupaven, en l'escalafó de la Seu, un lloc entre els canonges i els beneficiats. Les comensalies eren les fundacions que asseguraven la subsistencia dels comensals.
Matèries
Església
Documentació
Història - Prosopografia
URL
https:/​/​www.raco.cat/​index.php/​QHT/​article/​view/​944 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).