MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25783 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-03-30
Bases de dades: Sciència.cat

Dumas, Geneviève, "L'Ymage de vie: un vade mecum pour réaliser la «perfection des imparfaiz»", dins: Chandelier, Joël - Verna, Catherine - Weill-Parot, Nicolas (eds.), Science et technique au Moyen Âge (XIIe-XVe siècle), Saint-Denis, Presses universitaires de Vincennes (Temps et espaces), 2017, pp. 113-143.

Resum
Il semble nécessaire d'examiner l'alchimie au travers des deux prismes que sont la tradition savante et ses applications artisanales. Le traité que je présente ici, intitulé Ymage de vie, daté de c. 1494 et conservé à la Wellcome Library de Londres, se prête admirablement bien à cette approche matérielle tant il transmet la tradition savante à l'aide d'une pédagogie concrèt e et d'un programme iconographique efficace. Pour autant, on ne saurait faire l'économie d'une étude du texte et de ses sources. La description et l'analyse qui suit se propose d'en dégager les prémisses qu'une édition du manuscrit pourra augmenter et raffiner.
Matèries
Alquímia
Fonts
URL
https:/​/​www.academia.edu/​34398272/​Ymage_de_vie_un_v ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).