MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25698 (18 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat

Cuadrada, Coral - Duran Duelt, Daniel - Martínez-Giralt, Alejandro, El fons Llull de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, Tarragona - Barcelona, Universitat Rovira i Virgili - IEMed - Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, 2018, 195 pp.

Resum
Aquest catàleg brinda al públic interessat, estudiosos i estudioses, el contingut del Fons Llull conservat a l'Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). El Fons conté la documentació de la nissaga Llull de Barcelona, des del segle XIII al XVII, amb pergamins i fulls en paper de singular importància: l'única còpia coneguda del testament del beat Ramon Llull i referències rellevants a l'Escola Lul·liana barcelonina. L'inventari ve precedit d'una introducció que demostra a partir de la prosopografia i l'anàlisi genealògica com el Fons arribà als actuals Marquesos de Barberà, i s'acompanya d'un glossari i índex analític.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Documentació
Llull, Ramon
Lul·lisme
URL
http:/​/​publicacions.urv.cat/​altres-colmleccions/​alt ...
https:/​/​www.academia.edu/​37563155/​El_fons_Llull_de_ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).