MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25592 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-03
Bases de dades: Sciència.cat

Jáuregui, Clara, «Físic e cirurgià juheu»: la medicina hebrea a la Barcelona del segle XIV, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Dept. de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica, 2017, 232 pp.

Resum
La present investigació se centra en els practicants de medicina jueus de la Barcelona del segle XIV. Aquests, físics i cirurgians en la seva majoria, van haver de fer front a un context social que anà canviant al llarg del segle, cada vegada més medicalitzat i amb una nova legislació. Degut a que estudis anteriors havien idealitzat la figura del metge jueu, s'ha fet una molt necessària revisió de la bibliografia i un nou anàlisi de la documentació ja coneguda (a més d'afegir-ne de desconeguda). De la mateixa manera, s'ha volgut comprovar i ampliar la informació que tenim sobre el Call jueu de Barcelona, per tal de comptar amb un context ben definit on emmarcar els nostres objectes d'estudi. Una de les principals tasques ha estat la de recopilar un llistat dels principals practicants d'aquest període, constatant que el seu nombre era relativament inferior al que s'havia dit fins ara. Gràcies a la dita recopilació, s'han pogut analitzar les diferències entre les diferents professions mèdiques, els canvis dins d'aquestes al llarg del segle, i les diferències entre classes socials i gènere. També s'ha analitzat tot allò que conformava a un metge jueu, des de la seva formació, fins la influència de la religió, passant pels diferents esdeveniments històrics que l'afectaren, com per exemple la Pesta Negra. D'aquesta manera, s'ha buscat entendre aquests metges com personatges funcionant dins d'una societat complexa i no al marge d'aquesta. La creació de noves lleis que regulaven l'exercici de la medicina va ser el punt d'inflexió d'aquests practicants. Degut a la nova legislació, i per tal de legitimitzar la seva pràctica, van haver de passar examinacions per aconseguir permís per exercir. Aquestes llicències mèdiques, que podien ser reials, episcopals o municipals, ens donen una informació molt valuosa sobre aquests practicants. Dins del Call trobem també altres formes assistencials, relacionades indirectament amb la medicina, com són l'Almoina i l'hospital jueus. Tot i les poques evidències documentals, s'ha pogut constatar la seva existència i l'àmplia xarxa de propietats amb la que es finançaven. Finalment, s'ha volgut aportar les transcripcions de documentació llatina que fins ara romania inèdita, i que ajuden a recuperar part del llegat dels jueus medievals catalans
Matèries
Història de la medicina
Jueus
Notes
Dir.: Tessa Calders i Artís (UB), Ana María Bejarano (UB).
URL
http:/​/​diposit.ub.edu/​dspace/​handle/​2445/​118809
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​458369
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).