MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25557 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-09-05
Bases de dades: Sciència.cat

Conca, Maria - Guia, Josep, "La traducció castellana quatrecentista del Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs de Jafudà Bonsenyor", dins: Pérez Saldanya, Manuel - Roca Ricart, Rafael (eds.), Del manuscrit a la paraula digital: estudis de llengua i literatura catalanes = From Manuscript to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature, Amsterdam, John Benjamins (IVITRA Research in Linguistics and Literature, 16), 2018, pp. 11-35.

Resum
En aquest treball, contrastem els vuit manuscrits catalans que han transmès l'obra original de Jafudà Bonsenyor amb la seva traducció castellana del segle XV, a fi d'esbrinar el model que s'ha utilitzat per a la traducció. Estudiem i comparem el text traduït atenent elements paratextuals i textuals, des d'un enfocament lingüístic i paremiològic, per determinar la seva qualitat i per valorar la competència lingüística del traductor. També ens ocupem del fet que la crítica espanyola s'ha mostrat reticent, durant molt de temps, a reconèixer que el text castellà prové d'un text català, així com les altres obres en prosa que l'acompanyen al mateix còdex.
Matèries
Paremiologia
Traduccions
Castellà
Manuscrits
Crítica textual
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).