MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25475 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-08-30
Bases de dades: Sciència.cat

Gort Riera, Roser, L'Estudi General de Lleida al segle XIV, Lleida, Universitat de Lleida, 2016, 184 pp.

Resum
A través de dues fonts documentals urbanes del segle XIV, aquesta obra aprofundeix en la relació dels veïns de Lleida amb els estudiants de l'Estudi General durant el primer segle d'existència de la institució d'alta cultura més important de l'Edat Mitjana. Els primers cent anys permeten conèixer les debilitats i fortaleses que acompanya a l'Estudi General de Lleida al llarg de tota la seva història. Una institució urbana de fundació reial perpètuament vinculada al municipi i a la inestabilitat de les seves arques. A l'apèndix documental es troba una selecció dels documents estudiats, plens de quotidianitat i riquesa lèxica.
Matèries
Universitats i ensenyament
Documentació
Notes
Informació de l'editor .

Recensions:
* Rafael Ramis Barceló, a CIAN-Revista de Historia de las Universidades, 20/2 (2017), 361-362 .
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=RzQZDAAAQBAJ​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).