MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25359 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-03-16
Bases de dades: Sciència.cat

Camps Surroca, Manuel - Camps Aler, Blau, "L'apotecari de Lleida Josep Francès (+1665) i la seva apotecaria", Gimbernat, 61 (2014), 23-37.

Resum
Relatem algunes dades de la vida de l'apotecari de Lleida del segle XVII, Josep Francès, el qual tenia l'apotecaria en la cèntrica plaça de la Paeria. Tenint en compte la importància de la botiga com a ànima familiar, un cop mort l'apotecari la vídua la va continuar casant-se amb l'apotecari i amic de la família Antonio Contreras. Pel seu interès sanitari, descrivim també en forma d'apèndix documental tot el contingut de l'apotecaria, medecines i llibres.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Biografia
Catàlegs i inventaris
Documentació
Lèxic
Notes
A l'inventari, de 1670, apareix (p. 32) l'empastre de Guillem Servent («Emp. Guill. Serbitoris»).
URL
https:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Gimbernat/​article/​vi ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).