MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25345 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2019-12-11
Bases de dades: Sciència.cat

Simón Tor, José M.ª - Simón Castellví, José M.ª - Simón Castellví, Sara Isabel - Simón Castellví, Guillermo - Simón Castellví, Cristina - Pertejo Fernández, Esteban, "Les cataractes de Joan II d'Aragó (protofísics, cirurgians i oculistes del rei)", Gimbernat, 65 [=XIX Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Puigcerdà, 10-12 de juny de 2016), 1] (2016), 11-29.

Resum
S'estudia fonamentalment la ceguesa del rei Joan II d'Aragó, les atencions mèdiques rebudes, la invocació a Santa Engràcia demanant la curació, el preoperatori i les operacions de les reials cataractes, que foren realitzades a Saragossa, durant la Guerra Civil Catalana, pel mestre jueu de Lleida Crescas Abnarrabí, amb consideracions finals sobre els seus resultats. Ultra això es dóna notícia del cirurgià del rei i del seu germà també metge, dels físics i cirurgians que el tractaren, i dels oculistes consultats, així com de l'última malaltia de Joan II.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Oftalmologia
Biografia
Jueus
Notes
Cita: Cresques Abnarrabí, Dolç Abnarrabí, Joan de Ribesaltes, Guillem de Santcerni, Ferrando de Burgos, Pedro de la Cabra, Felip de Soldevila.
URL
https:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Gimbernat/​article/​vi ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).