MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25044 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-05-23
Bases de dades: Arnau

Mensa i Valls, Jaume, "The Interpretatio de visionibus in somniis by Arnau de Vilanova (Barcelona, Arxiu de la Corona d'Aragó, Casa Reial 1): origin, circumstances, and history of the text", Mediaeval Studies, 79 (2017), 131-163.

Resum
The Interpretatio de visionibus in somniis by Arnau de Vilanova has only been conserved in a single manuscript: Barcelona, ACA, Casa Reial 1. We also know of the existence of a second manuscript (now disappeared) which served as the basis for the edition published by Matthias Flacius Illyricus in 1562. In this article, we describe this codex and reconstruct the origin, circumstances and history of the Interpretatio based on contemporary documentation (letters between King James II and King Frederick of Sicily, Clement V, Arnau de Vilanova and occasionally others). We reach the conclusion that the Barcelona, ACA, Royal House 1 copy is unquestionably the original copy of this work that James II sent to Frederick of Sicily on the 4th of October 1310 and most likely the same copy that Clement V sent with a bull to James II on the 8th of June 1310.
We also study the variations in the edition by M. Flacius (1562) compared to the Barcelona text. In this edition, some fragments are omitted, while others are simplified, and there is also one addition. The majority of omissions (texts in favour of the Pope's authority or expressing ideas attacked by the reformers) seem to be attributable to the publisher; however, the addition, which provides context, must come from the previous manuscript.
Matèries
Manuscrits
Vilanova, Arnau de
Religió - Espiritualitat
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).