MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib25039 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-10-11
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Aguilera Felipe, Alba, El Tractatus de uenenis de Pietro d'Abano. Estudio preliminar, edición crítica y traducción, Bellaterra, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.

Resum
En este trabajo se presenta la primera edición crítica, acompañada de una traducción al castellano, del Tractatus de uenenis de Pietro d'Abano (ca. 1250-ca. 1316), un pequeño manual sobre toxicología en la que se exponen diferentes sustancias venenosas acompañadas de los síntomas que provocan en el cuerpo humano y los tratamientos adecuados para combatirlas. Asimismo, a modo de introducción a la edición, se ha llevado a cabo un estudio preliminar en el que, por una parte, se intenta arrojar más luz en torno a la figura del autor, cuyos detalles biográficos han sido objeto de numerosas interpretaciones a causa de la falta de un estudio crítico, y a su producción literaria; por otra, se presenta un análisis tanto del contenido, la forma y la pervivencia del tratado como de los pasos previos que se han llevado a cabo para realizar la edición crítica, haciendo especial hincapié en la amplia tradición de testimonios conservados
Matèries
Edició
Llatí
Traducció
Manuscrits
Medicina - Farmacologia
Astronomia i astrologia
Notes
Dirigida per José Martínez Gázquez i Cándida Ferrero.
URL
https:/​/​www.tdx.cat/​handle/​10803/​462190
Conté edicions de
1.Abano, Pietro d' (1250 – c. 1316), De venenis Completa.
Conté traduccions de
1.Abano, Pietro d' (1250 – c. 1316), De venenis [castellà] Completa.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).