MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib24874 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-03-19
Bases de dades: Cançoners, BBAHLM, Oc, Trobadors

Martí, Sadurní, "Joan de Castellnou revisité: notes biographiques", Revue des Langues Romanes, CXXI/2 (2017), 624-659.

Resum
Identification of Joan de Castellnou with a member of the Royal Chapelle of Pere III of Aragon (king 1336-1387) and his wife Lionor de Sicília (queen 1349-1375). Biographical and literary consequencies of this identification in the 14th-century occitanocatalan tradition.
Matèries
Cançoner català Sg
Documentació
Cançoner occità t (Registre Cornet)
Música
Notes
Contràriament al que ha estat assumit des dels estudis de Jeanroy i Martí de Riquer sobre la poesia occitana i catalana de la primera meitat del segle XIV, l'any 1300 no suposa una inflexió radical en la quantitat i la qualitat de la producció poètica de l'àmbit trobadoresc ni representa cap tall insalvable entre els centres de difusió d'aquesta producció a banda i banda del Pirineu. El marc cronològic establert per Pillet i Carstens per a la tradició trobadoresca, que la circumscriu exclusivament als segles XII i XIII, és un recurs metodològic que ha esdevingut erròniament categoria epocal. Ho demostra l'estudi dels cançoners que contenen la producció occitana i catalana d'aquest primer segle XIV, sobretot el conegut com a Sg (BdC 146), però també el Registre Cornet i altres peces de menys envergadura. La presència conjunta i estructurada de poetes dels segles XII, XIII i XIV al cançoner Sg atorga paper de model a poetes de principis del Tres-cents vinculats tant al Consistori de Tolosa com a la casa reial catalana, com ara Raimon de Cornet, Joan de Castellnou i Peire de Ladils. La revisitació de la vida i l'obra d'aquests personatges s'imposa. Aquest article proposa, a partir de tota la documentació a l'abast publicada fins ara, la identificació del segon amb un chantre natiu de Carpentràs —clergue, doncs, i no cavaller com s'havia proposat: a Sg no se li dóna el tractament de mossèn—, documentat a la capella reial de Pere III entre 1341 i 1350 i a la d'Elionor de Sicília entre 1350 i 1354. La producció lírica i els tractats poètics de Joan de Castellnou, de datació no sempre transparent, se situen, entre 1336 i 1342, parcialment a l'ombra de Pere d'Empúries i Ribagorça, l'oncle poeta del Cerimoniós que es va distingir durant la coronació d'Alfons el Benigne el 1327 segons explica la Crònica de Muntaner.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).