MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib24842 (01 / June / 2026)

Darrera modificació: 2018-03-10
Bases de dades: Sciència.cat

Jones, Philip B., The Secreto de los secretos: A Castilian Version, a critical edition by —, Potomac (Md), Scripta Humanistica (Scripta Humanistica, 117), 1995, ix + 116 pp.

Resum
The critical edition of a fourteenth century Castilian translation (from Madrid's Biblioteca Nacional, MS 9428, fols. 32v - 51v) of The Secretum or Secreta Secretorum (Latin for 'The Secret of Secrets'), one of the most important texts of the European Middle Ages. The Secretum purports to be a letter from Aristotle to his student Alexander the Great on an encyclopedic range of topics, including statecraft, ethics, physiognomy, astrology, alchemy, magic and medicine. The earliest extant editions claim to be based on a 9th-century Arabic translation of a Syriac translation of the lost Greek original. Modern scholarship finds it likely to have been a 10th-century work composed in Arabic. Translated into Latin in the mid-12th century, it was influential among European intellectuals during the High Middle Ages.

Contents:
* Introduction (History, Content, and Comparative Study; Comparative Chart; Chronological Chart)
* Manuscript Description
* Description of Manuscript Transcription
* Selected Bibliography
* Castilian Secreto de los Secretos
Matèries
Enciclopedisme
Filosofia - Filosofia moral
Filosofia - Filosofia natural
Traduccions
Castellà
Edició
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).